dijous, 1 de desembre del 2011

Música i matemàtiques: una combinació òptima

Hola!
Just ara he vist un vídeo (mitjançant un tweet d'Alejandro Tiana) que, podríem dir, és una altra manera d’ensenyar matemàtiques. Ho poso com a curiositat i com a entreteniment.  Més endavant faré una gran recerca sobre la música en relació amb les matemàtiques, ja que, com sabeu, la música està estretament lligada a aquestes. De fet, la música és matemàtiques. Però per això haureu d’esperar un temps mentre ho preparo. Esper que us agradi!



dimecres, 30 de novembre del 2011

Article

Hola!

Fa una setmana, vaig llegir aquest article a Internet (http://euroalert.net/news.aspx?idn=13982). L’autor destaca uns informes en els quals es confirma el baix rendiment en matemàtiques i ciències a Europa, trobant-se Espanya als llocs 34 i 36 respectivament. Crec que aquests informes han de servir-nos per plantejar-nos la metodologia que utilitzem  o pot ser la manera com estan redactades les proves que s’utilitzen per fer aquests anàlisis. I no ho dic pel fet de que hem de ser els primers sinó que això significa que els nostres infants/adolescents no estan aprenent, estan passant la seva etapa educativa d’una manera poc significativa que després no podran aplicar a la seva vida real (la qual cosa és oposada als objectius i continguts de les competències bàsiques i les àrees dels diferents currículums).

Aquí vos deixo l’article i una imatge de les llistes de posició:

DOS INFORMES DE LA COMISIÓN CONFIRMAN EL BAJO RENDIMIENTO EN MATEMÁTICAS Y CIENCIAS EN EUROPA

La Comisión Europea ha publicado dos informes en los que se recomienda a los responsables políticos hacer más para ayudar a las escuelas a hacer frente al bajo rendimiento en matemáticas y ciencias. Los informes concluyen que, si bien se ha avanzado mucho en la actualización de los currículos de matemáticas y ciencias, el apoyo a los profesores responsables de implementar los cambios en las asignaturas falta aún

Según dos informes publicados por la Comisión Europea sigue siendo un reto en Europa la lucha contra el bajo rendimiento en matemáticas y ciencias. La Comisión recomienda a los responsables políticos hacer más para ayudar a las escuelas a abordar el bajo rendimiento en matemáticas y ciencias. Además, el informe sobre la educación en matemáticas revela que sólo cinco países europeos (Inglaterra, Italia, Países Bajos, Irlanda y Noruega) han establecido objetivos nacionales para aumentar los niveles de éxito. El informe sobre ciencia, por su parte, muestra que los Estados miembros no tienen políticas específicas de apoyo nacional para alumnos de bajo rendimiento, aunque cinco países (Bulgaria, Alemania, España, Francia y Polonia) han puesto en marcha programas para abordar el bajo rendimiento en general.

La Comisaria de Educación, Cultura, Multilingüismo y Juventud, Androulla Vassiliou, hace hincapié en que las matemáticas y las ciencias juegan un papel crucial en los planes modernos para satisfacer no sólo las necesidades del mercado laboral sino también para desarrollar una ciudadanía activa, la inclusión social y la realización personal. La Comisaria también considera necesario un equilibrio de género para que más niñas se animen a estudiar ciencias y matemáticas.

Los estudios fueron recopilados por la red Eurydice y se han centrado en las reformas curriculares, la enseñanza y los métodos de evaluación. Esta red ha publicado también recientemente otro informe sobre la armonización de la enseñanza universitaria en la UE. Ambos informes proporcionan un análisis comparativo de los enfoques de enseñanza de las matemáticas y de las ciencias, con el objetivo de contribuir al debate europeo y nacional sobre la manera de mejorar los estándares. Se ocupan de la lucha contra el bajo rendimiento, el aumento de la motivación a través de las aplicaciones prácticas y la formación docente. Examinan cada tema en base a la investigación académica, los últimos resultados de las encuestas internacionales y una revisión en profundidad de las políticas y programas nacionales.



Records...

Hola!

Ahir, mirant entre papers, vaig trobar un diploma que em donaren quan anava a 2n d'ESO, a l'IES Sa Colomina. És d'un concurs en el que vàrem participar un grup de la meva classe (la mestra ens va seleccionar - de manera privada, no davant tothom) en el que participaven totes les Balears. Havíem de fer activitats i resoldre problemes utilitzant diverses estratègies matemàtiques. No vàrem guanyar però ens ho vàrem passar molt bé.


Missatges sobre educació

Hola! 

He fet un video d'una cançó que m'ensenyaren les meves cosines. L'he buscada a internet i al lletra varia una mica però l'he fet amb la que jo coneixia. Amb aquest video vull mostrar com els típics tòpics de l'educació, i en concret de les matemàtiques, estan a tot arreu i les cançons d'infantil no en són una excepció. A més a més, potser que aquesta cançó sigui antiga pero avui en dia segueix escoltant-se (les meves germanes petites la saben). 

A Internet he trobat diverses pàgines amb la lletra modificada i classificada com a "cançó d'excursió":
Ahora que vamos deprisa,
Ahora que vamos deprisa,
Vamos a contar verdades, tralará,
Vamos a contar verdades.
Matemáticas es un rollo
Y el Lenguaje rollo y medio, tralará
Y el Lenguaje rollo y medio.
En Gimnasia nos matamos,
En Religión resucitamos,
En Sociales nos dormimos
Y en Dibujo despertamos.



Com jo me la sé, i com he fet el video, és: 

Ahora que vamos deprisa,
Ahora que vamos deprisa,
Vamos a contar verdades tralará,
Vamos a contar verdades tralará,
Vamos a contar verdades.
Las mates son un rollazo,
Las mates son un rollazo,
Y de lengua no hablemos tralará,
Y de lengua no hablemos tralará,
Y de lengua no hablemos.
En gimnasia nos matamos,
En gimnasia nos matamos,
Y en reli resucitamos tralará
Y en reli resucitamos tralará
Y en reli resucitamos.
En sociales nos dormimos,
En sociales nos dormimos,
Y las natus las roncamos tralará
Y las natus las roncamos tralará
Y las natus las roncamos.
En el comedor comemos
En el comedor comemos
Y después lo vomitamos tralará
Y después lo vomitamos tralará

Y después lo vomitamos.


Crec que nosaltres, les estudiants d'educació infantil, sabem que això no té perquè ser així, que ho podem canviar per tal que els nens gaudeixin anant a l'escola i vagint fent els seus propis aprenentatges a partir de situacions significatives i contextuals, de manera que puguin aplicar aquests aprenentatges a la vida real i per tant, siguin útils. Espero els vostres comentaris!



Infants amb TDAH

He trobat un article interessant a Internet, seguint un tweet: 


"Un 80% de los niños españoles con TDAH no han sido diagnosticados 

Diagnosticar el trastorno de déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es un proceso largo y complicado, que lleva seis años en España, frente a los cuatro de otros países europeos. De hecho, en España hay 300.000 niños con este síndrome y sólo dos de cada diez ha sido detectado y diagnosticado, según César Soutullo, director de la Unidad de Psiquiatría Infantil y Adolescente de la Clínica Universidad de Navarra y coordinador del Plan de Acción en TDAH denominado Proyecto Pandah. 

Este proyecto, que se desarrollará en los próximos tres años, intenta abordar de forma interdisciplinar este síndrome, involucrando a todos los afectados, como progenitores, educadores, asociaciones de padres y madres, pediatras, psicólogos, pedagogos y psiquiatras. De esta forma, se intenta afrontar el problema desde diferentes frentes para solucionar el retraso diagnóstico medio existente. [Ver cursos de Desarrollo del Niño] 

Según Isabel Orjales, profesora de Psicología Evolutiva y de la Educación en la UNED, y con una enorme experiencia en el trastorno, ha señalado a la Agencia SINC.es que en España son los psiquiatras los que diagnostican, ya que no existe ninguna prueba neurológica concreta para la detección real del TDAH, lo que complica diagnosticarlo frente a la depresión, ansiedad, alteraciones de la conducta, dislexia o el trastorno bipolar. 

Según la docente, “un niño hiperactivo no nace con frustración, sino que aprende a tirar la toalla porque durante muchos años se esfuerza mucho y no obtiene ninguna recompensa”. La experta señala que la detección temprana es esencial, aunque también advierte que se debe descartar que la conducta se deba a circunstancias puntuales en la vida del niño. 

Otro problema son las creencias erróneas de la sociedad con respecto a este síndrome. Según los resultados del estudio “Conocimiento de la población general sobre el TDAH”, el 70% de las 800 personas encuestadas lo asocia sólo con niños y sólo el 25% sabe que también afecta a adultos. Una de cada tres personas atribuye el problema al entorno familiar o escolar, y una de cada cuatro piensa que desaparece a edad adulta. Por último, uno de cada tres encuestados desconoce que, si no se trata, puede tener repercusiones negativas en la vida laboral, familiar y en la seguridad personal del afectado, lo que va más allá del rendimiento académico. 



Guía online sobre TDAH 
Recientemente se ha presentado en el Parlamento Europeo la guía online “ADHD partnership support pack” (disponible en español), promovida por Shire y la colaboración de la European ADHD Awareness Taskforce, está creada por médicos, profesores y padres de niños con TDAH. La componen cinco libros digitales: uno que explica qué es el TDAH; otro que ofrece consejos a padres y profesores para mejorar las destrezas del alumno; un tercer libro dedicado al control de las conductas; el cuarto libro ha sido diseñado para reforzar las destrezas sociales y para la vida cotidiana; y, por último, el quinto libro proporciona información adicional como enlaces útiles, direcciones y bibliografía. 
/span>

dimarts, 29 de novembre del 2011

Dibuixos que aproximen...

Hola!

Volia fer un post per una sèrie de dibuixos animats que jo veia de petita: 10+2. Crec que és una sèrie per gaudir i a més a més, ens serveix com aproximació als nombres sense adonar-nos. I, com ja hem parlat a classe moltes vegades, no és dolent que els nens sàpiguen els nombres. Així que deixo el video de l'opening de la sèrie seguit d'una cançó d'un dels nombres i un enllaç per si voleu veure els capítols. Jo la vaig veure en català però també està la versió en castellà (jo prefereixo la catalana). Esper que us agradi i ja em direu si vosaltres també la miraveu!



Els enllaços són:
http://10-2.seriespepito.com/
http://www.seriesyonkis.com/serie/10-2

I per saber un poc més sobre la sèrie:

dimecres, 23 de novembre del 2011

Seriocla continua...

Hola!

Aquí us deixo la segona part, dos vídeos d'entreteniment: les "tomas falsas" i com vàrem fer la nostra proposta. Espero que gaudiu de una bona estona i que us agradi.


dilluns, 21 de novembre del 2011

Els misteris de Seriocla!

Bon dia!
A continuació us presentaré una proposta d’activitat que vàrem fer el meu grup (Nieves, Sònia i jo, Marta) per l’assignatura. Havíem de pensar alguna activitat o activitats per treballar aspectes de la lògica-matemàtica amb els infants. Nosaltres vàrem pensar fer animals de papiroflèxia i amb aquests fer classificacions, seriacions i ordenacions. De fet, en primer lloc, volíem que els infants fessin ells mateixos els animals de papiroflèxia però parlant amb el professor vàrem veure com era massa difícil (ens va costar a nosaltres!). Així dons, vàrem començar a pensar i arribarem a una conclusió: ha de ser divertit, significatiu i contextualitzat. D’aquesta manera, pensarem que amb un conte, que els encanta, podríem treballar tots aquests aspectes a més d’altres interdisciplinars (llengua, medi, etc.).

La nostra proposta, Els misteris de Seriocla (nom format pel començament de les paraules SERIAR + ORDENAR + CLASSIFICAR), tracta d’un grup d’animals (de papiroflèxia) que els nens poden (i han de fer-ho) tocar i moure, que van recorrent un camí per tal d’arribar a aconseguir una cura per salvar al seu amic Pato, al qui un insecte verinós ha picat a la pota. De fons, posarem la música de In the jungle del Rey Lleó (enllaç baix el powerpoint). L’escenari el prepararà la mestra i ella anirà contant el conte mentre els infants van resolvent els diferents reptes que es presenten a mesura que el va contant. El powerpoint NO es pels infants, es per poder mostrar-vos el conte i la seva representació.

A les primeres diapositives trobarem una mica l’explicació i contextualització de l’activitat i els objectius i continguts que treballem amb aquest. Esper que us agradi tant com a nosaltres!

Aquí deixo també els vídeos del youtube que vàrem mirar per fer els animals de papiroflèxia i alguns altres per si voleu fer-los vosaltres. N’hi ha que estan molt ben explicats (els de guia infantil  i els de tavin15). 


PATO!

CROQUI!


RABBIT!


BAMBÚ!


IRIS!


VALENTIN!


FLOR!


PEIX


CISNE


PINGÜÍ

dilluns, 17 d’octubre del 2011

La meva experiència escolar amb les matemàtiques...

Estàs satisfet/a amb la docència que vares rebre a l’escola? Per què?
A l’escola de primària anava bé en matemàtiques encara que em va costar bastant entendre la resolució dels problemes (però quan ja vaig entendre com fer-los vaig fer una gran passa i em va proporcionar molta satisfacció personal i ja no em costava gens).

A l’institut vaig fer matemàtiques fins 4t de la ESO, curs en que vàrem tenir un professor de matemàtiques que en sabia moltíssim, de fet és científic, però que no sabia, segons la meva opinió, transmetre tot aquest coneixement; no sabia com ensenyar-nos. A la classe, que érem 12, només 2 anàvem bé en matemàtiques i normalment nosaltres dues havíem d’explicar a la resta com es feien els problemes o els càlculs (el professor ens ho demanava). Tot això va ser en el darrer curs, els primers dos cursos varen anar molt bé (estava a un grup que va triar la professora per un concurs) i a tercer si que vaig tenir alguns problemes però al final els vaig solucionar.

En definitiva, estic bastant satisfeta amb la meva educació i ensenyament de les matemàtiques però crec que podria haver gaudit més, encara que m’agradava molt, sobre tot quan arribava a la solució d’un problema o d’un càlcul i estava bé.

També vull destacar que moltes vegades no resolia els problemes de la manera “convencional” sinó que utilitzava els meus raonaments i em feia les meves teories per resoldre’ls. Alguns professors em deixaven fer-ho; d’altres no, ja que deien que estava copiant perquè havia arribat al resultat sense fer la mateixa operació que faria ell.

Segons la teva opinió, com hauria de ser un bon mestre de matemàtiques?
Un bon mestre de matemàtiques ha de ser un mestre MOTIVADOR perquè si escoltem les opinions sobre “les matemàtiques” podrem veure com moltes de les respostes són: es que són avorrides o jo no serveix per les mates o no se’m donen bé. Així doncs, crec que el professor ha de motivar els alumnes per tal que gaudeixin també d’aquest aprenentatge en el que, si ho pensem bé, es pot gaudir molt perquè de vegades pots saber el perquè de les coses i això és una cosa innata en l’ésser humà i està molt marcat en les primeres edats. A més a més, un bon mestre de matemàtiques ha de ser OBERT i PACIENT, ja que no tothom pensa igual i a algunes persones, a alguns nens, els costa més entendre un concepte o una operació perquè els seus esquemes de pensament són diferents (i no dic que siguin erronis). Una altra característica d’un bon mestre és que ha de ser QUOTIDIÀ, és a dir, ha d’intentar fer un ensenyament contextualitzat i saber aplicar les matemàtiques a allò proper dels nens, per tal que el seu aprenentatge sigui més fàcil perquè poden establir relacions més fortes i més definides que no pas si es parla d’alguna cosa abstracta o d’un cas suposat (si un tanc d’avió amb ___kl de combustible.....). Un mestre de matemàtiques també ha de ser CREATIU, ja que està envoltat de gent potencialment creativa i ha de poder inventar estratègies, metodologies, materials per tal que els seus alumnes facin un aprenentatge significatiu mentre gaudeixen fent-lo.