Estàs satisfet/a amb la docència que vares rebre a l’escola? Per què?
A l’escola de primària anava bé en matemàtiques encara que em va costar bastant entendre la resolució dels problemes (però quan ja vaig entendre com fer-los vaig fer una gran passa i em va proporcionar molta satisfacció personal i ja no em costava gens).
A l’institut vaig fer matemàtiques fins 4t de la ESO, curs en que vàrem tenir un professor de matemàtiques que en sabia moltíssim, de fet és científic, però que no sabia, segons la meva opinió, transmetre tot aquest coneixement; no sabia com ensenyar-nos. A la classe, que érem 12, només 2 anàvem bé en matemàtiques i normalment nosaltres dues havíem d’explicar a la resta com es feien els problemes o els càlculs (el professor ens ho demanava). Tot això va ser en el darrer curs, els primers dos cursos varen anar molt bé (estava a un grup que va triar la professora per un concurs) i a tercer si que vaig tenir alguns problemes però al final els vaig solucionar.
En definitiva, estic bastant satisfeta amb la meva educació i ensenyament de les matemàtiques però crec que podria haver gaudit més, encara que m’agradava molt, sobre tot quan arribava a la solució d’un problema o d’un càlcul i estava bé.
També vull destacar que moltes vegades no resolia els problemes de la manera “convencional” sinó que utilitzava els meus raonaments i em feia les meves teories per resoldre’ls. Alguns professors em deixaven fer-ho; d’altres no, ja que deien que estava copiant perquè havia arribat al resultat sense fer la mateixa operació que faria ell.
Segons la teva opinió, com hauria de ser un bon mestre de matemàtiques?
Un bon mestre de matemàtiques ha de ser un mestre MOTIVADOR perquè si escoltem les opinions sobre “les matemàtiques” podrem veure com moltes de les respostes són: es que són avorrides o jo no serveix per les mates o no se’m donen bé. Així doncs, crec que el professor ha de motivar els alumnes per tal que gaudeixin també d’aquest aprenentatge en el que, si ho pensem bé, es pot gaudir molt perquè de vegades pots saber el perquè de les coses i això és una cosa innata en l’ésser humà i està molt marcat en les primeres edats. A més a més, un bon mestre de matemàtiques ha de ser OBERT i PACIENT, ja que no tothom pensa igual i a algunes persones, a alguns nens, els costa més entendre un concepte o una operació perquè els seus esquemes de pensament són diferents (i no dic que siguin erronis). Una altra característica d’un bon mestre és que ha de ser QUOTIDIÀ, és a dir, ha d’intentar fer un ensenyament contextualitzat i saber aplicar les matemàtiques a allò proper dels nens, per tal que el seu aprenentatge sigui més fàcil perquè poden establir relacions més fortes i més definides que no pas si es parla d’alguna cosa abstracta o d’un cas suposat (si un tanc d’avió amb ___kl de combustible.....). Un mestre de matemàtiques també ha de ser CREATIU, ja que està envoltat de gent potencialment creativa i ha de poder inventar estratègies, metodologies, materials per tal que els seus alumnes facin un aprenentatge significatiu mentre gaudeixen fent-lo.
