dijous, 16 de febrer del 2012

Altes Capacitats: veritats i falsos mites

En aquesta entrada vull mostrar-vos el treball que hem realitzat les meves companyes i jo sobre les altes capacitats per l'assignatura Trastorns Educatius

A classe se'ns va donar un tema (de manera aleatòria) i ens va tocar les altes capacitats. Havíem de fer un vídeo explicatiu sobre aquestes, indicant la etiologia (causes), definició, tipus, diagnòstic diferencial i el seu tractament educatiu. A més a més, havíem de fer alguna cosa nova, utilitzar la imaginació i creativitat per tal que fos un vídeo atractiu. Era un repte molt gran!

Personalment, des del principi vaig estar molt il·lusionada amb el tema perquè és un tema que em crida l'atenció, ja que moltes vegades, passa desapercebut. 

Així doncs, les meves companyes i jo ens embarcarem en un procés i en una aventura. Començarem, com sempre, amb un debat: què volem posar? com ho feim atractiu? què sabem sobre les altes capacitats? I amb aquestes preguntes va sortir la idea: podríem fer un vídeo desmitificant les creences irracionals que existeixen a la nostra societat sobre les altes capacitats i donar a més la "resposta" correcta i científica sobre aquestes. Ara havíem de pensar com fer això atractiu...

Finalment, després de molts debats i de dies, vàrem decidir fer un mix amb allò que creiem més rellevant i amb el format més adient. Vàrem confeccionar el guió, que el professor ens va corregir i, al Nadal, començarem a gravar. Cal esmentar que aquí vàrem tenir una confusió: pensàvem que el vídeo s'havia d'entregar dia 9 de gener, per la qual cosa ho vàrem tenir enllestit per aquest dia (encara que després ens vàrem assabentar que no, que era per la setmana següent). No va haver-hi cap problema, lo ho vàrem comunicar al professor, i aquest ens va deixar exposar igualment aquest dia. Com era època de darrers treballs, ho vàrem agrair molt ja que així podíem avançar en altres treballs. Cal destacar que el vídeo està molt caracteritzat per tal de diferenciar bé els personatges i ho hem fet amb tota l'estima del món.

Si voleu veure el nostre guió:

Guió vídeo Altes Capacitats

I així ens va quedar! 3,2,1: Acció!



A més a més, després vàrem fer una dinàmica a l'aula, en la que els nostres companys van participar activament i als quals estam molt agraïdes. També deixo aquesta activitat i us convido a fer les activitats que en gaudireu molt!

M'ha agradat molt fer aquest treball perquè hem hagut de llegir molt sobre les altes capacitats (per tal de donar el punt de vista irracional i el punt de vista científic, el segon el més difícil) i he aprés moltes coses noves que no sabia o que, com molta de gent, tenia conceptes i creences que no eren vertaderes ni ajustades a la realitat. A més a més, m'ho vaig passar molt bé gravant amb les meves companyes i ambientant els espais per tal d'ajustar-los a les caracteritzacions dels nostres personatges. 

Per altra banda, les exposicions dels altres companys també han estat molt aclaridores i m'han agradat molt. He pogut observar com hi ha un ampli ventall de possibilitats per fer un vídeo sobre un trastorn. Una vegada més, m'he quedat sorpresa de manera positiva de la creativitat i imaginació que mostren els/les meus/meves companys/es.

dilluns, 13 de febrer del 2012

El canvi de bolquers!

Hola!

Us presento el nostre projecte d'investigació d'Estratègies d'intervenció educativa. Havíem de fer un projecte d'investigació sobre el dia a dia a l'escola. I com teníem les pràctiques al següent semestre ens vàrem plantejar: sabem canviar un bolquer? Quina és la seva importància? Què i com s'ha de fer? 

Així doncs, vàrem començar el nostre projecte Quina importància té el moment del canvi de bolquers. Us deixo el treball amb tota la recerca i la visita a l'escoleta i el vídeo que vàrem utilitzar per fer la presentació i exposició a classe. Espero que us agradi!

Projecte d'investigació (Estratègies)


Projecte d'investigació

Hola!

Aquí us deixo el nostre projecte d'investigació de l'assignatura Coneixement del medi natural i la seva didàctica. Havíem de fer un treball sobre qualsevol cosa que ens cridés l'atenció. Nosaltres, com que ho vàrem començar a l'octubre, vàrem pensar fer-ho sobre els pebrassos eivissencs, ja que la temàtica i la posterior proposta didàctica pensem que és de gran profit pels infants, que els agrada molt, i que és molt vivencial i sensorial. Així doncs, ens embarcarem en aquest petit projecte i ara us deixem tot el que vàrem recollir i un vídeo final. Espero que us agradi!

Projecte d'investigació (Medi)


Qui és qui?


Segons la meva opinió, aquest joc és una bona proposta d'activitat per treballar la lògica proposicional i la teoria de conjunts de manera lúdica. Podem treballar el i i el o, el complementari (el no), etc. Amb aquest joc, pots fer demandes com: gira els homes i els que portin ulleres, gira els que no siguin rossos, etc.

A cop d'ull...


Abans del Nadal, a classe parlàvem sobre la mesura i la dificultat d’estimar-la. Dèiem que això d’estimar costa molt, i ho vas adquirint amb l’experiència. Per exemple: quant de sucre per aquest pastís? Quanta farina? Quants fideus de sopa per aquest caldo? Les àvies i les mares, generalment, ho fan a ull o utilitzant mesures no convencionals com ara tants de iogurts, cullerades (soperes, culleradetes, etc.), punyats, entre d’altres.


Doncs bé, realment estàvem encertats. Quan parlàvem d’això em va venir al cap una anècdota on puc afirmar que realment, l’estimació és molt difícil, hi ha que educar-la, entrenar-la i que l’experiència et va ajudant a ajustar-la a la realitat (vaig pensar posar-ho al bloc però havia de buscar la foto a l’ordinador però no l’he trobada encara que he buscat una que es sembla a Internet).


La història va ser així: a ca meva cuinen, normalment, la meva güela o la meva mare. Si no hi són cap de les dues, ho solen fer alguna de les meves dues germanes grans. Jo molt poques vegades he cuinat (llevat de fregir carn, truites, pizzes, pastissos, galetes i poc més). Però, què va passar? Que ens vàrem quedar a casa només 4 germans: jo, la més grossa, i els tres petits (18,13 i 11 anys). havia de cuinar sopa. Fàcil, veritat? Jo vaig demanar com la volien (a casa hi ha molta diversitat de gustos: alguns la volen més espessa, altres amb més caldo,...). Em varen dir espesseta.


Així doncs, jo em vaig disposar a fer el menjar: vaig posar el brick de caldo i quan ja bullia, només havia de posar els fideus (de fet eren puntents meravella). Però, quants de puntets? Primer vaig ficar la meitat del paquet (250gr) però jo remenava i veia massa caldo i poca “substància”, així que vaig ficar-ho tot sencer. Si, ja vos podeu imaginar com va quedar la sopa quan va créixer! Jo, la vaig servir igual (no tenia res de caldo, era només puntets) dient: l’havíeu demanada espessa, oi? (de segon havien croquetes). Vaig servir els plats (amb dues cullerades per persona). I va passar allò impensable: el meu germà, de 18 anys, que menja... (bé, vos podeu imaginar com menja un adolescent d’aquesta edat que fa esport...), quan duia la meitat va dir: NO PUC MÉS! Estava ple! Vàrem riure moltíssim i des d’aquest moment, a casa sempre surt la conversa o el comentari: “la sopa de Marta”, “Sí, que va aconseguir tipar en Juan”, “Us acordeu? Era sopa sense caldo!”. I coses així.


Volia contar aquesta anècdota per deixar clar que realment estimar és difícil i es necessita l’experiència de la vida per anar aprenent a “agafar el truquillo”. Si ara hagués de fer una sopa, no ficaria un paquet de fideus sencer!


Per altra banda, l’altre dia estava amb la meva germana petita (13 anys) rentant els plats després de menjar. Jo estava escurant i ella recollia i guardava el menjar que va quedar a la taula. Per guardar-ho, va treure un tapa-huet (tuper, tuper-ware, carmanyola, “fiambrera”). Em va demanar: creus que hi cap? Jo li vaig contestar que no, que faria falta un de més gros. Li vaig dir quin agafar i va cabre tot justet.


Amb aquest exemple vull mostrar com, per aquest procediment de la vida diària (guardar allò que ha sobrat del menjar) també fa falta estimar. Però, ara si que puc dir que en això si que tinc experiència!

divendres, 27 de gener del 2012

Gimkariocla: La gimkana de Seriocla!

Hola!

Aquest és el treball final que vàrem presentar a la classe de El pensament matemàtic i la seva didàctica. Havíem de fer una activitat on els nens treballesin els nombres i el càlcul o la mesura o la geometria. Nosaltres volíem abastar una mica tot. A més a més, volíem donar continuitat a la nostra anterior proposta, Els misteris de Seriocla, per tal que no quedés oblidada. 

Així, vàrem decidir fer la segona part de Seriocla, però un conte ja no podia ser així que va venir la inspiració: una gimkana. És clar! Una gimkana que es faria a final de curs per tal d'afiançar els coneixements dels infants de manera lúdica i per una finalitat: regresar a Villanimalia per trobar al seu amic Pato. Així doncs, els infants han de fer un seguit de proves per tal d'arribar a ell. 

Però els infants a més a més, utilitzaran les disfresses que vàren fer per la representació escènica del conte al dia de portes obertes amb els pares. Les mestres, duran una disfresa de Vell Salze, per fer el simbolisme de la persona que guia als infants (si recordau, al conte el Vell Salze els deia el que havien de buscar per salvar al seu amic Pato i cap a on havíen d'anar).

Deixo el power point que ho explica, un vídeo del making of i una presentació de fotos de l'exposició i dinàmica que vàrem fer amb els nostres companys. Espero que us agradi!

Powerpoint

Vídeo


Presentació de fotos