Estàs satisfet/a amb la docència que vares rebre a l’escola? Per què?
A l’escola de primària anava bé en matemàtiques encara que em va costar bastant entendre la resolució dels problemes (però quan ja vaig entendre com fer-los vaig fer una gran passa i em va proporcionar molta satisfacció personal i ja no em costava gens).
A l’institut vaig fer matemàtiques fins 4t de la ESO, curs en que vàrem tenir un professor de matemàtiques que en sabia moltíssim, de fet és científic, però que no sabia, segons la meva opinió, transmetre tot aquest coneixement; no sabia com ensenyar-nos. A la classe, que érem 12, només 2 anàvem bé en matemàtiques i normalment nosaltres dues havíem d’explicar a la resta com es feien els problemes o els càlculs (el professor ens ho demanava). Tot això va ser en el darrer curs, els primers dos cursos varen anar molt bé (estava a un grup que va triar la professora per un concurs) i a tercer si que vaig tenir alguns problemes però al final els vaig solucionar.
En definitiva, estic bastant satisfeta amb la meva educació i ensenyament de les matemàtiques però crec que podria haver gaudit més, encara que m’agradava molt, sobre tot quan arribava a la solució d’un problema o d’un càlcul i estava bé.
També vull destacar que moltes vegades no resolia els problemes de la manera “convencional” sinó que utilitzava els meus raonaments i em feia les meves teories per resoldre’ls. Alguns professors em deixaven fer-ho; d’altres no, ja que deien que estava copiant perquè havia arribat al resultat sense fer la mateixa operació que faria ell.
Segons la teva opinió, com hauria de ser un bon mestre de matemàtiques?
Un bon mestre de matemàtiques ha de ser un mestre MOTIVADOR perquè si escoltem les opinions sobre “les matemàtiques” podrem veure com moltes de les respostes són: es que són avorrides o jo no serveix per les mates o no se’m donen bé. Així doncs, crec que el professor ha de motivar els alumnes per tal que gaudeixin també d’aquest aprenentatge en el que, si ho pensem bé, es pot gaudir molt perquè de vegades pots saber el perquè de les coses i això és una cosa innata en l’ésser humà i està molt marcat en les primeres edats. A més a més, un bon mestre de matemàtiques ha de ser OBERT i PACIENT, ja que no tothom pensa igual i a algunes persones, a alguns nens, els costa més entendre un concepte o una operació perquè els seus esquemes de pensament són diferents (i no dic que siguin erronis). Una altra característica d’un bon mestre és que ha de ser QUOTIDIÀ, és a dir, ha d’intentar fer un ensenyament contextualitzat i saber aplicar les matemàtiques a allò proper dels nens, per tal que el seu aprenentatge sigui més fàcil perquè poden establir relacions més fortes i més definides que no pas si es parla d’alguna cosa abstracta o d’un cas suposat (si un tanc d’avió amb ___kl de combustible.....). Un mestre de matemàtiques també ha de ser CREATIU, ja que està envoltat de gent potencialment creativa i ha de poder inventar estratègies, metodologies, materials per tal que els seus alumnes facin un aprenentatge significatiu mentre gaudeixen fent-lo.
Marta! estoy de acuerdo,un buen profesor de matemáticas tiene que ser creativo. Los libros son aburridos para los niños, más aún si son de matemáticas... y para 'enganchar' a las mates hace falta más que una clase magistral. En la base está todo, si a un niño de pequeño no le motivas con las mates...de mayor dirá que son un rollo, que no se le dan bien, vamos lo típico como tú decías. A mi me han gustado toooda la vida, yo quería ser matemática (lástima que la química 'no se me daba bien' o más bien que no tuve un buen profesor el último año de la eso y la química se me hizo un mundo) pero al final me pasé a las letras! Los profesores, en la educación secundaria, han de ser buenos profesores y motivar, pero lo importante es que los niños hayan tenido buenos maestros en la educación primaria, para que sus bases sean buenas!
ResponEliminaMe voy ya, que esto da para otro post!!
ajajjaja Estoy de acuerdo contigo que unas "buenas bases" son importantísimas pero después verdad que también hace falta que más adelante sigan las motivaciones por parte del profesor. De hecho, bastantes mmm áreas son "siempre lo mismo" pero ampliando. Me explico, matemáticas, inglés, castellano... (bueno, diría que todas) la base es sumar, restar, multiplicar y dividir y si no sabes hacer esto, no podrás llegar a algoritmos más complicados (esto tb es aplicable a inglés - en bachillerato casi casi empiezas otra vez por el to be -; el típico ejemplo del análisis de frases de castellano, lo vemos desde primaria y en bachiller seguimos sin saber hacerlo). Así que si que coincido contigo con la buena base pero también hace falta que el profesor sea motivador pq sino luego pasa lo que pasa (como te pasó a ti con la química). Y si, podría hacer otro post yo también jajajaja Hay muucho de que hablar con este tema!
ResponElimina